Tots podem adonar-nos que les xarxes socials poden ser útils en la nostra vida quotidiana, encara que també poden afeblir la nostra capacitat de parar atenció a causa de la seva naturalesa altament distractiva, amb interrupcions constants i múltiples estímuls visuals i auditius que poden dificultar la nostra capacitat per a concentrar-nos en tasques importants.

La televisió, les plataformes de contingut audiovisual o el consum compulsiu són també bons exemples de recursos distractius.

La falta d’atenció i la distracció són dos factors que poden tenir un impacte significatiu en la nostra capacitat per a gestionar els desafiaments que ens proposa la vida quotidiana. L’atenció i la concentració són habilitats cognitives essencials per a poder enfrontar situacions estressants hàbilment, mentre que la distracció pot fer-nos més vulnerables als efectes negatius de l’estrès.

Un dels principals efectes de la falta d’atenció i la distracció és que poden disminuir la nostra capacitat per a identificar les fonts d’estrès en la nostra vida. Si no estem parant atenció al que està succeint al nostre voltant, podem perdre senyals importants que ens indiquen que alguna cosa no està bé. Per exemple, podem no notar que estem acumulant massa treball, que tenim problemes en una relació o que estem descurant la nostra salut.

La falta d’atenció també pot fer que ens sentim aclaparats. Si estem constantment distrets i saltant d’una tasca a una altra, pot ser difícil centrar-se en una cosa i fer-la plenament. Això pot portar a sentiments d’ansietat i frustració, la qual cosa a la vegada pot augmentar la nostra reacció inconscient a l’estrès.

No és que hi hagi una cosa errònia o equivocat a distreure’s de tant en tant, (fins i tot pot ser desitjable) el problema sorgeix quan tenim arrelat l’hàbit distractiu (i evitatiu) en sentir la més mínima incomoditat.

Diversos estudis com els publicats pel Dr Jos F Brosschot i col·laboradors o el del Dr Michael D Mrazek i col·laboradors han demostrat que la meditació, així com la pràctica de mindfulness, poden ser efectives per a reduir els efectes negatius de l’estrès i millorar la nostra capacitat per a manejar-lo. La meditació i l’atenció plena ens ensenyen a parar atenció a les nostres sensacions físiques i emocionals, la qual cosa ens permet ser més conscients de les nostres respostes a les situacions difícils. En estar més presents en el moment, podem aprendre a respondre als desafiaments vitals d’una manera més saludable i efectiva.

Altres estudis, van trobar que les persones que són més propenses a distreure’s i tenir dificultats per a concentrar-se també són més propenses a experimentar emocions negatives en resposta a l’estrès. Els investigadors suggereixen que la falta d’atenció pot fer que les persones se sentin més desconnectades de les seves emocions, la qual cosa a la vegada pot augmentar la seva resposta negativa a les situacions difícils.

La falta d’atenció també pot afectar la nostra capacitat per a resoldre problemes. Si estem constantment distrets, pot ser difícil concentrar-nos a trobar solucions creatives a les nostres dificultats. Això pot augmentar la nostra sensació d’impotència i disminuir la nostra capacitat per a afrontar l’estrès.

És molt important usar l’amabilitat i l’afecte (Kindfulness) per a enfortir la nostra capacitat de parar atenció. L’autocrítica no és realment molt útil, ja que pot retroalimentar i cronificar el nostre estrès i la nostra ansietat. L’amabilitat ens ajuda a sentir-nos més tranquils i en pau, ens dona la perspectiva de saber que ho estem fent de la millor manera que podem en aquest moment.

En resum, la falta d’atenció i la distracció poden tenir un impacte significatiu en la nostra capacitat per a manejar les situacions difícils. Poden fer-nos més vulnerables als efectes negatius de l’estrès, disminuir la nostra capacitat per a identificar les seves causes en la nostra vida, i disminuir la nostra capacitat per a resoldre problemes de manera efectiva. Per tant, és important aprendre pràctiques d’atenció plena i fer un esforç conscient per a ser presents en el moment, però tan important o més que això, és fer-ho de manera càlida, amable i autocompassiva. Sent pacients amb les nostres pròpies dificultats, tendències i processos. Acollint plenament el lloc en el qual ens trobem i realitzant un compromís per un ús més responsable dels nostres recursos distractius.

Referències:

•            Brosschot, J. F., Gerin, W., & Thayer, J. F. (2006). The perseverative cognition hypothesis: a review of worry, prolonged stress-related physiological activation, and health. Journal of psychosomatic research, 60(2), 113-124.

•            Mrazek, M. D., Franklin, M. S., Phillips, D. T., Baird, B., & Schooler, J. W. (2013). Mindfulness training improves working memory capacity and GRE performance.

Joan Carles Espejo